soc debil
Em vaig sentir afectada quean un policia va tocar la meva porta . Aquell policia era molt raro, tenia molta barba i era calbo , feia mitja por. Em va preguntar per un alquilat que tenia a casa , li vas respondre que feia dies que no es pasava per alla ; per curiositat li vaig preguntar que per que el busquen . Em respon amb una veu fluixa y temblorosa : tens que tenir mes cuidado amb ell , no confies, aquest noi a maltratat als seus pares el van ficar a un siquiatric y fa poc que a sortit a livertat vijilada. La noia sorpresa li respon amb molta tranquilitat : crec que es confon de persona , el home que m'alquila l'habitacio es molt amable y molt tranquil, ell no busca guerra.el policia sorprengut li demana disculpes a la dona i marxa. a poques hores apareix el noi .
La noia el mira d'adalt abaix i li pregunta que com es que un home com ell es sol y no te familia . ( disimulant) ... El noi agafant una cadira y sentanse es posa a explicarli : ´Jo nomes tenia 14 anys cuan uns homes van tocar la meva porta . Era el 12 de juny a les 12.30 h . Jo no es aque estigues molt be a casa meu , vaig fer el que em van dir . Am els anys em vag anar alunyant de la meva familia . a la meva mare la van assecinar just el dia que jo tenia que esta a casa i no vag anar ja que vaig preferir marxa amb els meus amics a la platja . d'aquell dia no m'olvidare mai . el meu pare auqel dia tampoc estava a casa , vaig sentir molt d'odi . un dia creuant-lo per el carrer el vaig fer sentir molt malament ...Tots les culpes eren seves -li vaig dir . Ell sense escultarme va marxa , ja que no aguantava que jo el crides . desde aquell dia no he sapigut res d'ell . uns m'han dit que es va matar uns altres em van dir que estava en un hospital ja que estava molt malament del cor . No le buscat mai ja que en aquell temps el vaig cridar sense motiu ... La culpa va ser meva . Jo fa nomes un mes que he sortir del siquiatric i ara tinc ganes de tornar a veurel per demanar-li discuples , de tornarlo a veure .
la noia mirantlo , casi plorant de la emocio li diu : a mi tambe m'agradaria poder demanar perdo al meu pare pero ja es molt tard . Fa molts anys que esta mort . El noi li respongue : mai es masa tard per a res nomes tens que ficarli ganes . A poques hores fent les maletes li diu a la noia : moltes gracies per entendrem y per tindrem aqui sense coneixem de res . Pero ara tinc que marxa , ho sento. agafant les malates y despedinse de ella agafa la porta , s'esfuma. la noia tenca la porta , plorant .
A pocs dies ella visita la tumba del seu pare , demanantli disculpes . Es va sentir millo pero no feliz .
Comentarios
partysummer - hace más de 11 años
Al principio pensaba decirte que no eres débil, que el hecho de escribir todo esto demuestra una gran fortaleza, pero después he pensado que quería decirte que es bueno sentirse débil. Al final la sociedad nos exige ser orgullosos, fuertes, exigentes... Cuando podemos ser humildes, débiles, con capacidad de pedir perdón. Aunque el final del relato diga que se va a sentir mejor, pero no feliz, creo que es un paso para encontrar esa felicidad. Aunque supongo que será paso a paso, no hay un botón para ser feliz.
No se pueden incorporar más comentarios a este blog.