Cibercorresponsales

La hipocresia: una arma de doble fil.

Publicado por dory_22 el 09/10/2016 · Categorías: Pensamientos

Açò és una petita reflexió que vaig fer l'any passat a classe de valencià quan es van enviar fer un article d'opinió. Jo sóc la típica persona que no es pot estar callada sobre coses així i que podria estar parlant sobre açò durant hores i hores. No seguiré parlant sobre mi i ací us deixe el text.

A la gent li pot parèixer que la hipocresia pot ser mala, però, si es usa de bona manera, pot ser beneficiosa.

El diccionari la defineix com “Característica de la persona que no diu el que pensa de veritat.” Es nota que el diccionari està escrit manera objectiva, però anem a endinsar-nos de manera més intrínseca, mirant-la des de tots els angles.

La hipocresia, en bones dosis, ens ajuda a no fer-hi mal a la gent i evitar-hi problemes. Encara que sapiguem que una cosa no ens agrada, no ho diem per a que els nostres éssers querits no si posen tristos o s’hi ofenen. També si cadascú diguera el que pensara obertament, hi hauria gent que els hagueren trinxat com a un indiot al Nadal.

Ara, aventurem-hi a la part obscura de la falsedat. La mala hipocresia, encara que no hi ho parega, de vegades resideix en lo que es suposa que són amistats. La gent diu que és el millor amic o amiga de una persona i en quant aquesta es dóna la volta, el seu company li està criticant per l’esquena. Açò ho podem anomenar hipocresia degenerativa exterior, que significa que amb açò pots fer mal a un altra persona, però també hi ha una hipocresia degenerativa interior, que es dóna en el cassos de gent la qual, té uns suposats amics que li fan la vida impossible, però no hi té el valor per a dir-les el que pensa i té com a com conseqüència que la dignitat d’aquesta persona siga infamada i que s’acostumi a l’ofensa cap a la seua persona.

Per últim hi tenim la hipocresia més abundant, que sobretot afecta a la majoria d’adolescents. Eixa ficció que fa que escoltes una música que no ti agrada, que fa que portes roba que no t’afalaga, etc. Aquesta hipocresia brolla d’una baixa autoestima i que té com a finalitat agradar-li a altres persones. El fingiment roí està en cada ú de nosaltres, però, per a què vols agradar-li a algú sent qui no ets? Em pareix una bajanada pretendre ser un altra persona.

Per a concloure m’agradaria donar un parell de consells: intenta no fer mal als teus éssers querits, no fases el que no vulgues i sé tu mateix. Però si ets un hipòcrita insolent, diràs que es un bon article d’opinió i que seguiràs les meues recomanacions, però en realitat, et donarà igual cascuna d’aquestes paraules.